Sas

El 1845 en el capítol del "Principado de Cataluña del Diccionario geogrófico-estadístico ...." de P. Madoz, comenta que Sas que te ajuntament forma part del Batlliu de Sas, junt amb el llocs de Benés i Sentís. Quan parla del Batlliu en general, comenta;

".... El terreny és sec, tallat per totes bandes, abrupte i da mala qualitat; es cultiven uns 800 jornals; hi ha bosc de matoll i arbustos, arbrat d'oms, freixes i albes, algun prat i pocs horts, ..... la producció és de blat, sègol, patates, llegums, hortalissa, fruites i pastures, amb el que s'alimenta el bestiar boví, de llana i cavalls ....."

Quan es parla de lloc de Sas, diu:

" .... es troba situat al damunt d'una roca, amb lliure ventilació i te 12 cases baixes i mal construïdes en un carrer en pendent i de terra incòmode, ... hi ha una font abundant de bona qualitat amb el seu safareig, .... l'església parroquial (Sant Miquel) esta atesa per un sacerdot, ..... el cementiri a regular distància del poble en un indret ventilat. A una certa distància i a la dreta de Sas corre un barranc de curs permanent, però escàs a l'estiu, amb les seves aigües es dona moviment a un molí fariner ....."

(Madoz, 1985 I, :334)

El poble

L'any 887 el lloc de Sas apareix en un document del monestir de Sta. Maria de Lavaix, però sembla que és un document fals. (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

986, aquesta és la primera data que aporta F. Codera sobre el castell de Sas. (apareix en un doc. Del monestir de Sta. Maria de Lavaix. (Català 1979c, :1361 ), (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

s. X, en aquest segle la família noble dels Sas ja estava establerta en aquesta zona. (Martínez,1991,:32)

L'any 1021 altra vegada són anomenats els homes de "Sasso". (Català 1979c, :1361 )

El 1065, Ramon Baró de Sas dóna al monestir de Lavaix un alou a la vila d'Asserant, amb el delme. (Martínez,1991,:152)

El 1076, el comte Artau I dóna al monestir de Bellera la parròquia de St. Tirs i la que treballen els homes de Sentís en el terme del castell de Sas. (Martínez 1991, :118). (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El 1082, el comte Artau dona a entre d'altres llocs,les esglésies de Sta. Eulàlia de Castellgermà amb l'alou i un home, un altre alou a Sas. ..... (Martínez,1991,:119) i (Puig 1991, 11, :16) (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El1089, el comte Artau 11, Ot i la seva mare Llúcia donen al monestir de Gerri l'alou de Ramon Baró de Sas a Coscolla. (Martínez,1991,:120) i (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El 1090 és esmentat el castell d'Aguilar dins del terme de Sas. (Lloret 1995, :216)

El1095, els comtes Artau 11 i Eslonça i Ot venen al monestir de Lavaix un capmas a Sas per 450 mancusos d'or de València. (Martínez 1991, :118), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

s. XL "Ramon Baró de Sas, que posseix béns a l'àrea del Port d'Erta..... dóna al monestir de Lavaix la vila de Assenrant .." (Martínez,1991,:32)

" ... l'any 1099 els comtes Artau 11 i Es/onça i Ot venen al monestir de Lavaix un mas a/ castell de Sas per 60 unces d'or de València. (Martínez 1991, :124), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El1187, Guillem de Sas i la seva esposa Sança donen a l'Hospital de Jerusalem dos masos a la vila de Sas iManyanet ....." (Català 1979c, :1361 ), (Martínez,1991,:153)

El1381 el lloc de Sas pertanyia als Erill i s'hi mantingué fins el segle XVII. En aquest any hi havia 8focs.(Lloret 1995, :216)

"... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el domini senyorial dels comtes d' Erill." (Peguera,1701). (Lloret 1995, :216)

El1812 es va crear?? el Batlliu de Sas, amb Sas, Sentís, Benés i Erta

Fins a 1972 formava part de l'antic terme de Benés (Lloret 1995, :216)

Més informació
Element patrimonial
Descripció

L'any 887 el lloc de Sas apareix en un document del monestir de Sta. Maria de Lavaix, però sembla que és un document fals. (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

986, aquesta és la primera data que aporta F. Codera sobre el castell de Sas. (apareix en un doc. Del monestir de Sta. Maria de Lavaix. (Català 1979c, :1361 ), (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

s. X, en aquest segle la família noble dels Sas ja estava establerta en aquesta zona. (Martínez,1991,:32)

L'any 1021 altra vegada són anomenats els homes de "Sasso". (Català 1979c, :1361 )

El 1065, Ramon Baró de Sas dóna al monestir de Lavaix un alou a la vila d'Asserant, amb el delme. (Martínez,1991,:152)

El 1076, el comte Artau I dóna al monestir de Bellera la parròquia de St. Tirs i la que treballen els homes de Sentís en el terme del castell de Sas. (Martínez 1991, :118). (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El 1082, el comte Artau dona a entre d'altres llocs,les esglésies de Sta. Eulàlia de Castellgermà amb l'alou i un home, un altre alou a Sas. ..... (Martínez,1991,:119) i (Puig 1991, 11, :16) (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El1089, el comte Artau 11, Ot i la seva mare Llúcia donen al monestir de Gerri l'alou de Ramon Baró de Sas a Coscolla. (Martínez,1991,:120) i (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El 1090 és esmentat el castell d'Aguilar dins del terme de Sas. (Lloret 1995, :216)

El1095, els comtes Artau 11 i Eslonça i Ot venen al monestir de Lavaix un capmas a Sas per 450 mancusos d'or de València. (Martínez 1991, :118), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

s. XL "Ramon Baró de Sas, que posseix béns a l'àrea del Port d'Erta..... dóna al monestir de Lavaix la vila de Assenrant .." (Martínez,1991,:32)

" ... l'any 1099 els comtes Artau 11 i Es/onça i Ot venen al monestir de Lavaix un mas a/ castell de Sas per 60 unces d'or de València. (Martínez 1991, :124), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El1187, Guillem de Sas i la seva esposa Sança donen a l'Hospital de Jerusalem dos masos a la vila de Sas iManyanet ....." (Català 1979c, :1361 ), (Martínez,1991,:153)

El1381 el lloc de Sas pertanyia als Erill i s'hi mantingué fins el segle XVII. En aquest any hi havia 8focs.(Lloret 1995, :216)

"... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el domini senyorial dels comtes d' Erill." (Peguera,1701). (Lloret 1995, :216)

El1812 es va crear?? el Batlliu de Sas, amb Sas, Sentís, Benés i Erta

Fins a 1972 formava part de l'antic terme de Benés (Lloret 1995, :216)

Llistat de cases
  • Baró
  • Burguet
  • Fadulla
  • Fierro
  • Laia
  • Montlau
  • Abadia
  • Teixidor
  • Tonya
  • Rei
  • Martí
  • Barri
  • Esteve
  • Farrera
  • Guarner
  • Mestre
  • Rafel
  • Soldadet
  • Teulera (per localitzar)
  • Torroner (desapareguda)
  • Estudiant
Informants
  • Sra. Angeleta Tarraubella Capdevila, de Casa Mestre de Sas
  • Família Farrer – Coma, de Casa Laia de Sas
  • Sr. Ramon Farrer, de Casa Rei de Sas
Referències
(Pes, 1988 :141)
Tipologia
Poble
Església parroquial de St. Miquel
Petit edifici de planta rectangular amb dues absidioles laterals a cada costat. El campanar s’alça en el angle sud-est de la nau.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Petit edifici de planta rectangular amb dues absidioles laterals a cada costat. El campanar s’alça en el angle sud-est de la nau.
Datació
L’edifici actual és dels segles XVII – XVIII, obrat sobre estructures més antigues.
Denominació
Església parroquial de Sant Miquel
Estat de conservació
Bona
Propietat
Bisbat
Situació
Al cap d’amunt del poble
Tipologia
Edifici religiós
Ús actual
Oberta al culte de forma temporal
Pica de batejar i la dels Sants Olis
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Campana de 1786
Més informació
Element patrimonial
Datació
1786
Tipologia
Elements artesanals
Campana de 1885
Més informació
Element patrimonial
Datació
1885
Campana s.XIX
Més informació
Element patrimonial
Datació
XIX
Comptes de missa
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Font de Cantòria
És un llarg abeurador amb el broc de la font a un extrem
Més informació
Element patrimonial
Descripció
És un llarg abeurador amb el broc de la font a un extrem
Datació
Uns anys enrere va ser restaurada
Denominació
Font de Cantòria
Estat de conservació
Bona
Propietat
comunal
Situació
Prop de l’entada al poble per el camí dels horts.
Tipologia
Element constructiu de serveis
Ús actual
En funcionament
Bibliografia
(Coromines, 1995, Onomasticon ... vol. III :248)
Mola de Fierro
Edificació en runes, de la que es conserva les quatre parets de l’obrador descoberterat i part dels mecanismes totalment deteriorats, tant del carcavà com de l’obrador.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Edificació en runes, de la que es conserva les quatre parets de l’obrador descoberterat i part dels mecanismes totalment deteriorats, tant del carcavà com de l’obrador.
Datació
Referències orals del seu funcionament del segle XIX
Denominació
Mola de Fierro
Estat de conservació
Runes
Propietat
Privada
Situació
A sota el poble, a la riba dreta del riu Erta.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Ús actual
en desús
Conjunt de moles (2 a dins)
Restes del conjunt del mecanisme del molí (moles, tramuja, riscle, cabra... )
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Restes del conjunt del mecanisme del molí (moles, tramuja, riscle, cabra... )
Datació
En el segle XIX ja estava en funcionament
Denominació
Moles volandera i sotana.
Estat de conservació
Runes
Propietat
Privada
Situació
Interior de l’obrador del molí fariner d’en Fierro.
Tipologia
Elements artesanals
Ús actual
En desús
Conjunt de moles (2 a fora)
Més informació
Element patrimonial
Bancals de Sistiri a Coll de Sas
Conjunt de feixes graonades i sostingudes amb parets de pedra seca obrades antigament per el conreu de cereals.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Conjunt de feixes graonades i sostingudes amb parets de pedra seca obrades antigament per el conreu de cereals.
Datació
Nn la primera meitat del segle XX encara es cultivaven.
Denominació
Bancals del Sistiri
Estat de conservació
Regular
Propietat
Comunal
Situació
A 1460 m d’altitud, en el coster del solà del Coll de Sas
Tipologia
Patrimoni natural-etnogràfic
Ús actual
Erm
Bibliografia
(Coromines, 1997, Onomasticon .... vol. VII :126)
St. Quiri
Petit edifici de planta rectangular i absis llis semicircular
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Petit edifici de planta rectangular i absis llis semicircular
Datació
Construcció d’origen romànic però molt modificada.
Denominació
Capella de Sant Quiri
Estat de conservació
Bona
Propietat
Bisbat
Situació
Cap damunt del tossal de Sant Quiri, a 1.615,8 m d’altitud.
Tipologia
Edifici religiós
Ús actual
Oberta al culte de forma temporal
Bibliografia
(Lloret,1995 :216)
Talla de St. Quiri
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVIII
Talla de Sta. Julita
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII