Mapa

Castellvill de Bellera

Història

el1845, Pascual Madoz en el seu "Diccionario Geogrófico" comenta sobre Castellvill:

"...... situada en el pendent d'una serra que s'allarga a ponent i protegida dels vents de llevant però airejada per tots els demés, el clima fred produeix inflamacions i "catarros". Formen el poble 6 cases d'un pis i dolentes, ... format per un sol carrer, irregular, amb molt pendent i mal empedrat, ...... l'església (Sant Serni) és sufragània de Castellnou, ... el cementiri es troba al costat de les cases, però ben situat i els veins s'abasteixen per a les seves necessitats, de les aigües de una font abundant i de bona qualitat,..... no hi ha escola de "primeras" però els nens assisteixen a la d'Avellanos .... hi ha dos molins fariners, moguts per les aigües del torrent d'Avellanos, ...."

(Madoz, 1985 L :427)
El poble
L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Castellvell
(Carreres,1908 :1032), (Mir, 1989 :23)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de astellviny.
(Carreres,1908 :1078)
L'any 1787 hi havia 45 habitants
(Vikipedia­ Castellvell)
El 1960 en quedaven 13.
(Vikipedia - Castellvell)
El 1994 estava totalment abandonat.
(Vikipedia­ Castellvell)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Castellvell
(Carreres,1908 :1032), (Mir, 1989 :23)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de astellviny.
(Carreres,1908 :1078)
L'any 1787 hi havia 45 habitants
(Vikipedia­ Castellvell)
El 1960 en quedaven 13.
(Vikipedia - Castellvell)
El 1994 estava totalment abandonat.
(Vikipedia­ Castellvell)
Llistat de cases
  • Baniló
  • Mestret
  • Dominguet
  • Pomer
  • Rollon
Informants
  • Família Castells de Casa Bonet de Castellnou d'Avellanes
Referències
(Pes, 1988 :140)
Tipologia
Poble
Casa Batlló
Elements arquitectònics medievals
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Elements arquitectònics medievals
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Església parroquialde St. Serni o Sadurní
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Pica d'aigua beneita
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Pica baptismal
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
La Moleta de Pomer o de Batlló
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic

Itineraris

Del Mesull a Castellnou d'Avellanos

Castellnou d'Avellanos

Història

el1845 en el capítol del "Principado de Cataluña del Diccionario geogrófico-estadístico ...." de Pascual Madoz, aquest comenta sobre Castellnou:

".... te 8 cases, totes elles de dues alçades, però de mala construcción i poc netes, .... te església, casa rectoral i cementiri ben ventilat i una font d'aigua de bona qualitat i abundant ......"

(Madoz, 19851, :14)
El poble
"... al segle XVII el lloc de Castellnou apareix dins la sots-vegueria de Pallars isota el domini senyorial dels comtes d'Erill."
(Peguera.1701),
(Lloret 1995, :216)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any
1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Castellnou.
(Carreras,1908 :1078)
El 1787 el poble tenia 88 habitants
(Viquipèdia)
El 1960 hi havia 26 habitants
(Viquipèdia)
El 1981 s'havien reduït a 9 h.
(Viquipèdia)
El 1991 hi ha censats 7 habitants, que no vol dir que hi visquin permanentment.
(Lloret,1995 :215)
El 2005 hi havia censats 6 habitats
(Viquipèdia)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
"... al segle XVII el lloc de Castellnou apareix dins la sots-vegueria de Pallars isota el domini senyorial dels comtes d'Erill."
(Peguera.1701),
(Lloret 1995, :216)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any
1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Castellnou.
(Carreras,1908 :1078)
El 1787 el poble tenia 88 habitants
(Viquipèdia)
El 1960 hi havia 26 habitants
(Viquipèdia)
El 1981 s'havien reduït a 9 h.
(Viquipèdia)
El 1991 hi ha censats 7 habitants, que no vol dir que hi visquin permanentment.
(Lloret,1995 :215)
El 2005 hi havia censats 6 habitats
(Viquipèdia)
Llistat de cases
  • Bonet
  • Castell
  • Hereu
  • Jordi
  • Palau
  • Pere Antoni
Informants
  • Família Castells de Casa Bonet de Castellnou d'Avellanos
Referències
Pes, 1988 :140)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Sant Pere
Més informació
Element patrimonial
Estat de conservació
Runes
Tipologia
Edifici religiós
Sagrari
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Confessionari
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Pany i balda
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Elements artesanals

Itineraris

Del Mesull a Castellnou d'Avellanos

Avellanos

Història

el 1845 en el capítol del "Principado de Cataluña del Diccionario geogrófico-estadístico ...." de Pascual Madoz, aquest, comenta sobre Avellanos:

".... aquest lloc amb ajuntament esta format de 3 caserius: Abellanos, Castellnou de Abellanos y Casas de Vilancós", .....

el primer (Avellanos) s'estén en el pendent d'un alt turó que forma una espècie de fondalada i per tant privada de ventilació, ... Avellanos te 14 cases ... totes de dues alçades, però d'una construcció deficient i poc netes, ... hi ha una església parroquial sota l'advocació de Sant Pere Apostol.... la casa rectoral es troba en elloc de Castellnou, ... l'església d'Avellanos te cementiri ben ventilat i una font d'aigua de bona qualitat i abundant, .... dins d'aquest terme hi ha una ermita dedicada a Sant Joan,.... hi ha un torrent de curs permanent que porta el nom de riu d'Avellanos mentre corre per el terme, .... les seves aigües serveixen per regar alguns prats i hortes i donen moviment a les rodes d'un molí fariner,

(Madoz,l981 :14)
El poble antic
L'any 1378, en el capbreu-llevador de Susterris, aparei entre d'altres, el lloc d'Avellanes. En aquestes dades el poble tenia 4 focs i pertanyia a la baronia d'Erill.
(Boix,1993b :464)
En el s. XVII el lloc d'Avellanes era dels comtes d'Erill, a la sots-vegueria del Pallars.
(Peguera,1701),(Català,1979,v.VI :1297),(Lioret 1995,:216),
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730,per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc d'Avellanes.
(Carreras,1908 :1078)
En el segle XIX Avellanos formava municipi amb Castellnou d'A vellanaos i Vilancós.
(Madoz,1985 I :14), (Bellmunt, 1998 :91)
El1845 el poble tenia 14 cases i 69 persones
(Madoz,19851 :14)
1960 hi havia 69 habitants
1970 en quedaven 17
1981 hi havia 12 habitants
1994 en el poble hi quedaven dues famílies
(Bellmunt,1998 :93)
2005 hi consten 7 habitants
(Viquipèdia)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'any 1378, en el capbreu-llevador de Susterris, aparei entre d'altres, el lloc d'Avellanes. En aquestes dades el poble tenia 4 focs i pertanyia a la baronia d'Erill.
(Boix,1993b :464)
En el s. XVII el lloc d'Avellanes era dels comtes d'Erill, a la sots-vegueria del Pallars.
(Peguera,1701),(Català,1979,v.VI :1297),(Lioret 1995,:216),
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730,per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc d'Avellanes.
(Carreras,1908 :1078)
En el segle XIX Avellanos formava municipi amb Castellnou d'A vellanaos i Vilancós.
(Madoz,1985 I :14), (Bellmunt, 1998 :91)
El1845 el poble tenia 14 cases i 69 persones
(Madoz,19851 :14)
1960 hi havia 69 habitants
1970 en quedaven 17
1981 hi havia 12 habitants
1994 en el poble hi quedaven dues famílies
(Bellmunt,1998 :93)
2005 hi consten 7 habitants
(Viquipèdia)
Llistat de cases
  • Carrera
  • Curreu - Ramon
  • Grabiel
  • Guimó
  • Lluís
  • Marquet
  • Miquel
  • Reguard
  • Ribera
  • Sebastià
  • Teixidor
  • Tonya
  • l'Estudi
Informants
  • Sra. Àngela Farrer Palacin, de Casa Carrera d'Avellanos
  • Sr. Bernat Lanau Farrer, de Casa Carrera d'Avellanes
Referències
(Pes, 1988 :139)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Santa Maria
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIII
Tipologia
Edifici religiós
Talla d'un Sant Crists
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII
Tipologia
Edifici religiós
Barana de cor
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIX
Tipologia
Edifici religiós
Renta mans sagristia
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII
Tipologia
Edifici religiós
Calaixera sagristia
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIX
Tipologia
Edifici religiós
Pica baptismal
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Llàntia d'oli
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIX
Tipologia
Edifici religiós
Pica d'aigua beneita
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Banc de missa
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Faristol de peu
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Confessionari de banc
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Tovallones d'altar
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Sagrari
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Complements litúrgics
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Biga sabatera
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Creu petita de ferro
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Campanes
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Font nova de Canerill
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Element constructiu de serveis
Ermita de Sant Joan de la Riberola
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Campana
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

Del Mesull a Castellnou d'Avellanos

Vilancós

Història

el1845 en el capítol del "Principado de Cataluña del Diccionario geogrófico-estadístico ...."de P. Madoz, comenta sobre Vilancòs;

"....... fiene 3 casas, todas de dos altos, pero de mala construcción y poco limpias ...."

(Madoz, 19851, :14)
El poble
L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Vilancós
(Carreras, 1908 :1032), (Mir, 1989 :23)
"... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el dominisenyorial dels comtes d'Erill."
(Peguera,1701), (Lloret 1995, :216)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any
1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Vilella. (Carreras,1908 :1078)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Vilancós
(Carreras, 1908 :1032), (Mir, 1989 :23)
"... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el dominisenyorial dels comtes d'Erill."
(Peguera,1701), (Lloret 1995, :216)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any
1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Vilella. (Carreras,1908 :1078)
Llistat de cases
  • Conillaire- Tonya
  • Minguet
  • Sastre
  • Paratge
  • Carxeu
Informants
  • Sra. Aida Montclús Coma, de Casa Sastre de Vilancós
Referències
(Pes, 1988 :141)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Santa Barbara
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Campana de Castellvill de Bellera
Aquesta campana es va poder recuperar d'un expoli que s'havia fet a l'església de Castellvill.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquesta campana es va poder recuperar d'un expoli que s'havia fet a l'església de Castellvill.
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

Del Mesull a Castellnou d'Avellanos

Manyanet

Història

el 1845, Pascual Madoz, comenta sobre Manyanet; ".... és un lloc amb ajuntament, ... esta situat en el pendent sud de la muntanya de L/evata, que forma una serralada cap el nord, .... el clima és bastant fred i normalment sa,.... el poble esta format de 18 miserables cabanes, ... hi ha una església i cementiri a dins del poble, els veihs s'abasteixen per beure de les aigües de dos barrancs permanents que separen les cases del Mesu/1 d'aquest poble, ..... en el port d'Erta si troben diferents bordes per tancar-hi el bestiar petit, ... hi ha activitat ramadera i un molí fariner, la producció agrícola és de sègol, patates, llegums i pastures, es crien ovelles, cabres, vaques, eugues, mules, ... hi ha també pesca de truites i caça abundant de llops i cabres selvatges, ... la població és de 47 a' n1mes ..... "
(Madoz,l98511 :120)
Talla de St.Pere
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII
Tipologia
Edifici religiós
El poble
El 1187, Guillem de Sas i la seva esposa Sança donen a I' Hospital de Jerusalem dos masos en els llocs de Sas i Manyanet ..."(Català 1979c, :1361) El 1381 era senyoriu dels Erill i tenia 10 focs (Català,1979c :1361) L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Manyanet. (Carreras,1908 :1032), (Mir, 1989 :23) "... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el domini senyorial dels comtes d'Erill." (Peguera,1701), (Lloret 1995, :216) El 1831 el lloc de Manyanet, que es troba dins el Corregiment de Talarn, te en aqueslls anys 50 ànimes (habitants) (Rocafort,1908-1918 :788) 1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referenciat el lloc de Manyanet. (Carreras, 1908 :1078) El 1970 hi havia 25 habitants El 1981 ja eren domés 21 h. El 1991 hi ha censats 16 habitants, que no vol dir que hi visquin permanentment. (Lloret,1995 :215) El 1993 hi havia 1 sol habitant (Viquipèdia)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
El 1187, Guillem de Sas i la seva esposa Sança donen a I' Hospital de Jerusalem dos masos en els llocs de Sas i Manyanet ..."(Català 1979c, :1361) El 1381 era senyoriu dels Erill i tenia 10 focs (Català,1979c :1361) L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Manyanet. (Carreras,1908 :1032), (Mir, 1989 :23) "... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el domini senyorial dels comtes d'Erill." (Peguera,1701), (Lloret 1995, :216) El 1831 el lloc de Manyanet, que es troba dins el Corregiment de Talarn, te en aqueslls anys 50 ànimes (habitants) (Rocafort,1908-1918 :788) 1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referenciat el lloc de Manyanet. (Carreras, 1908 :1078) El 1970 hi havia 25 habitants El 1981 ja eren domés 21 h. El 1991 hi ha censats 16 habitants, que no vol dir que hi visquin permanentment. (Lloret,1995 :215) El 1993 hi havia 1 sol habitant (Viquipèdia)
Llistat de cases
  • Andreu
  • Aurreli
  • Batista
  • Bordalé
  • Capdelleta
  • Casal
  • Castell
  • Enllarg
  • Gallart
  • Joma
  • Monge
  • Músic
  • Nesa
  • Peregat
  • Perelló
  • Rafel
  • Rectoria
  • Serrado
  • Simon
  • Pep
  • Abadia
  • Jan Roi
  • L'Estudi
Informants
  • Sr. Josep Carrera Loan, de Casa Monge de Manyanet
Referències
(Pes, 1988 :140)
Tipologia
Poble
Casa Monge
Aquest casal conserva en el seu interior estructures antigues.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquest casal conserva en el seu interior estructures antigues.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Casa Simón
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Església parroquial de St. Pere
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Talla d'un Sant Crist en Majestat
avui es troba dipositat en el molí
Més informació
Element patrimonial
Descripció
avui es troba dipositat en el molí
Datació
s.XlII
Tipologia
Edifici religiós
Talla del Nen Jesús
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVIII
Tipologia
Edifici religiós
Vitrina amb una Dolorosa
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Calaixera de la sagristía
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Frontal d'altar
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVIII
Tipologia
Edifici religiós
Campanes
Campanes que s'alcen en els quatre finestrals del campanar
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Campanes que s'alcen en els quatre finestrals del campanar
Tipologia
Edifici religiós
Pany i clau del portal de l'església
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Font de Dalt
Més informació
Element patrimonial
Datació
1929-1930
Tipologia
Element constructiu de serveis
Font de Baix
Més informació
Element patrimonial
Datació
1929-1930
Tipologia
Element constructiu de serveis
Mola volandera
Reutilitzada com a taula
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Reutilitzada com a taula
Tipologia
Elements artesanals
Mola volandera
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Mola de Manyanet o de Pere
A sobre la porta d'aquest edifici es conservava, fins no fa gaire temps, una inscripció del s. XVIII.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
A sobre la porta d'aquest edifici es conservava, fins no fa gaire temps, una inscripció del s. XVIII.
Datació
s. XVIII
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Conjunt de la inst·lació interior del molí
On encara si conserven restes de la cabra, tramuja, coroner calaixera, arbre, politja...
Més informació
Element patrimonial
Descripció
On encara si conserven restes de la cabra, tramuja, coroner calaixera, arbre, politja...
Tipologia
Elements artesanals
Mola sotana i voladera
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Canal de fusta
canal de fusta que porta l'aigua de la bassa al rodet
Més informació
Element patrimonial
Descripció
canal de fusta que porta l'aigua de la bassa al rodet
Tipologia
Elements artesanals
Cabana del vaquer de Llevata
Aquesta singular cabana encara avui es conserva, però molt malmesa.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquesta singular cabana encara avui es conserva, però molt malmesa.
Datació
1903
Tipologia
Conjunt arquitectònic

Itineraris

Del Mesull a Castellnou d'Avellanos

Mesull

Història

el 1845 en el capítol del "Principado de Cataluña del Diccionario geogrófico-estadístico..." de P. Madoz comenta sobre el Mesull

"..... és una caseria o barri que es trova a _ d'hora de Manyanet ...... te 5 miserables cabanes ...."

(Madoz,l98511 :120)
El poble
L'any 1381 era senyoriu dels Erill i tenia 7 focs
El 1970 hi havia 9 habitants
El 1981 ja eren domés 4 h.
(Viquipèdia)
El 1991 hi havia 4 habitants censats
(Lloret,1995 :215)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'any 1381 era senyoriu dels Erill i tenia 7 focs
El 1970 hi havia 9 habitants
El 1981 ja eren domés 4 h.
(Viquipèdia)
El 1991 hi havia 4 habitants censats
(Lloret,1995 :215)
Llistat de cases
  • Cosó
  • Gaspart
  • Girvàs
  • Joanot
  • Peranero
  • Sarais
  • Bringué
Informants
  • Sr. Josep Carrera Loan, de Casa Monge de Manvanet
Referències
(Pes, 1988 :140)
Tipologia
Poble
Casa Joanot
Aquest casal malauradament molt malmès, conserva en el seu interior gran part de les estructures dels segles XVI i XVII.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquest casal malauradament molt malmès, conserva en el seu interior gran part de les estructures dels segles XVI i XVII.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Casa Peranera
La distribució interior d'aquest habitatge s'ha mantingut amb les mateixes característiques i els mateixos materials de l'època baix medieval
Més informació
Element patrimonial
Descripció
La distribució interior d'aquest habitatge s'ha mantingut amb les mateixes característiques i els mateixos materials de l'època baix medieval
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Església parroquial de St. Esteve
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

Del Mesull a Castellnou d'Avellanos

Benés

Història

el 1845, Pascual Madoz, comenta que Benés forma part del Batlliu de Sas, junt amb el lloc de Sentís. De Benés tant sols diu; te 5 cases de mala fàbrica .....
(Madoz, 19851,: 334)
El poble
El1361, el poble ja surt documentat. (Català 1979a,:1332) "... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars isota el domini senyorial dels comtes d'Erill." (Peguera,1701), (Lloret 1995, :216) L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Benés (Carreras,1908 :1032), (Mir, 1989 :23) el 1960 tenia 22 habitants el 1980 ja havien baixat a 8 (Viquipèdia) el1991 hi havia 4 habitants censats (Lloret 1995, :215) el 2005 eren 5 habitats (Viquipèdia)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
El1361, el poble ja surt documentat. (Català 1979a,:1332) "... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars isota el domini senyorial dels comtes d'Erill." (Peguera,1701), (Lloret 1995, :216) L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de Benés (Carreras,1908 :1032), (Mir, 1989 :23) el 1960 tenia 22 habitants el 1980 ja havien baixat a 8 (Viquipèdia) el1991 hi havia 4 habitants censats (Lloret 1995, :215) el 2005 eren 5 habitats (Viquipèdia)
Llistat de cases
  • Badia
  • Bonet
  • Castell
  • Dretxó
  • QueI
  • Sastre
  • l'Estudi
  • Corruncui
Informants
  • Sra. Victorina Moyes Ferrer, de Casa Badia de Benés
  • Sra. Dolors Bertran, de Casa Bonet de Benés
  • Família Nadal de Casa Quel de Benés
Referències
(Pes, 1988 :139)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Sta.Coloma
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Talla de Sant Pau
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Confessionari i pica de l'aigua beneita
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Pica baptismal
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
L'antic Estudi
Actualment de propietat privada i recentment restaurat
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Actualment de propietat privada i recentment restaurat
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Pedra amb una creu incisa
Situada a la vorera del carrer, a fet que aquest element ha donat lloc a nomenar aquest espai public com a Placeta de la Creu
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Situada a la vorera del carrer, a fet que aquest element ha donat lloc a nomenar aquest espai public com a Placeta de la Creu
Tipologia
Elements artesanals
Font i safareig
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Element constructiu de serveis

Itineraris

Les lglésies en un recorregut circular

La Mola d'Amunt

Història

el1845, P. Madoz al parlar sobre el poble de Buira, esmenta breument la Mola d'Amunt dient:
"..... te 3 cases agrupades en ell/oc indicat (es refereix a Buira) i altres dues a mitja hora, ..... dites la "Mola Damunt" l'una i "la granja de Magin de la Bastida", l'altra ....."
(Madoz, 1985 I,:378)
Conjunt de la mola i l'habitatge
El conjunt del casal de la Mola havia estat Casa del Comú o Casa Gran del terme)
(Lloret,1995 :214)
El1991 a la Mola encara hi havia censats 2 habitants
(Lloret,1995 :215)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
El conjunt del casal de la Mola havia estat Casa del Comú o Casa Gran del terme)
(Lloret,1995 :214)
El1991 a la Mola encara hi havia censats 2 habitants
(Lloret,1995 :215)
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Capella de Sant Corneli
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Conjunt de 5 moles reutilitzades com a taula
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Elements artesanals
Mola volandera
Mola voladera, recuperada com element ornamental.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Mola voladera, recuperada com element ornamental.
Tipologia
Conjunt arquitectònic

Itineraris

Les lglésies en un recorregut circular

Les Iglèsies

Història

el1845, P. Madoz comenta sobre les lglésies:
" ...... situat en un terreny muntanyós al peu d'una costa, ventilat de tots els vents, amb un clima fred i propens a "catarros, inflamaciones é hidropesias" produïdes per la molta neu que hi ha a les muntanyes properes i a les sobtades variacions de I' atmosfera, ... 11 cases formen el cos de la població, d'un sol pis, amb una petita plaça i un carrer de traçat irregular, en pendent i mal empedrada, .... hi ha una església (la Degollació de Sant Joan) sufragània a la de Perves, .... el cementiri del costat del poble esta en una bona posició. ..... Els veihs es serveixen per beure i altres usos de l'aigua del riu que passa a poca distància, a la dreta, tocant al poble i passa un altre barranc amb poca aigua, .... a sobre dels dos torrents hi ha dues palanques de fusta d'un sol arc, ... l'aigua (d'un torrent) es fa servir per donar moviment a les rodes d'un molí fariner, a més de treure aigua per dues sèquies per regar algunes terres ..."
(Madoz, 198511 :10-11)
El poble
Es diu que en el segle XVI construïren la Casa Batlle
(Mossèn Batista) (ViquipèdiA)
L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de les lglésies.
(Carreras,1908 :1032), (Mir, 1989 :23)
El 1845 Pascual Madoz ens diu que el poble te 26 almas (habitants)
(Madoz,1985 11 :11)
El 1970 en el poble hi havia 69 habitants
El1981 eren 33 h.
El 1991 els habitants censats eren 31
(Lloret,1995:215)
El 1993 eren 20 h.
(Bellmunt 1997 :81)
El 2005 tenía 22 habitants
(GEC)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Es diu que en el segle XVI construïren la Casa Batlle
(Mossèn Batista) (ViquipèdiA)
L'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de les lglésies.
(Carreras,1908 :1032), (Mir, 1989 :23)
El 1845 Pascual Madoz ens diu que el poble te 26 almas (habitants)
(Madoz,1985 11 :11)
El 1970 en el poble hi havia 69 habitants
El1981 eren 33 h.
El 1991 els habitants censats eren 31
(Lloret,1995:215)
El 1993 eren 20 h.
(Bellmunt 1997 :81)
El 2005 tenía 22 habitants
(GEC)
Llistat de cases
  • Bepa
  • Farrer
  • Fèlix
  • Gaiot
  • Gironi
  • Lluïsa
  • Moliner (abans Casa de Ferrer)
  • Montargull
  • Mossèn Batista - Batlle
  • Narcís
  • Paquetaire
  • Pastisser
  • Pouet (abans Casa Capdevila)
  • Peraire
  • Perutxo
  • Ribera
  • Tauler
  • Bernat
  • Mateu
  • Buireta -l'Estudi a la planta baixa
  • Sastre
  • Tiroliu
  • Sabater (abans Casa Botella
  • Manel d'Aneto
  • Benito
  • Castarné
  • Pereiret
  • Durra
  • Carrera
  • Bosinet
  • la Caseta
Informants
  • Sra. Solita Bertran Gallart de Casa Moliner de les lglésies
  • Sra. Rosa Vidal Escoli, de Casa Gironi de les lglésies
  • Sra. Pepita Bertran Nus, de Casa Mossèn Batista de les lglésies
  • Sr. Josep Mª Ricou Dureny, de Casa Fèlix de les lglésies
  • Sr. Joan Xampeny Peiret de Casa Farrer de les lglésies
Referències
(Pes, 1988 :140)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Sant Joan Baptista
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Imatge de Sant Joan
Més informació
Element patrimonial
Datació
XVIII
Tipologia
Edifici religiós
Conjunt arquitectònic de la Casa de Mossèn Batista
En aquest gran conjunt arquitectònic encara es poden identificar estructures antigues del segle XVI.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
En aquest gran conjunt arquitectònic encara es poden identificar estructures antigues del segle XVI.
Datació
XVI
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Casa Gironi
Detall de l'antic empedrat de la sala de l'entrada, amb una disposició dels còdols molt freqüent en els grans casals pirinencs.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Detall de l'antic empedrat de la sala de l'entrada, amb una disposició dels còdols molt freqüent en els grans casals pirinencs.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
L'Estudi
A la planta baixa hihavia la petita sala de l'escola dels infants i al pis de dalt, hi havia hagut, entre d'altres estadants, l'habitatge dels mestres.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
A la planta baixa hihavia la petita sala de l'escola dels infants i al pis de dalt, hi havia hagut, entre d'altres estadants, l'habitatge dels mestres.
Tipologia
Element constructiu de serveis
La mola de Casa Moliner
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic
El forn de Casa Moliner
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Elements artesanals
La ferreria Xampeny
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Elements artesanals
Font i abeurador
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Element constructiu de serveis
Capella de St.Roc
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Font d'Escales
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Element constructiu de serveis

Itineraris

Del Prat de l'Or al Coll d'Oli, seguint l'antiga cabanera
De la industrialització al món medieval
Les lglésies en un recorregut circular
Les lglésies en un recorregut circular

Buira

Història

el 1845, P. Madoz comenta sobre Buira:
"... situat en un petit turó, ... disfruta d'una bona ventilació i clima saludable, ..... te 3 cases agrupades en ell/oc esmentat, ... amb una església parroquial sota advocació de Sant Corneli Màrtir, .... prop de les 3 cases esmentades que donen nom al poble, brolla una font abundant i de bona qualitat i de la que se'n serveixen els veïns, .... la població és de 28 ànimes "
(Madoz, 1985 I, :378)
El poble
1197- Arnau d'Erill, veient la seva mort propera va fer donació de la vila de Buira al Monestir de Lavaix. (Cartoral de Santa Maria de Lavaix,:68)), (Martínez, 1991, :143)
1204, apareix documentada la vila de Buira
(Puig 11, :139)
s. XIV, a finals d'aquest segle, consta en documents de la baronia d'Erill el lloc de Buira amb 1 foc.
(Lloret,1995 :216)
1393, en un capbreu d'aquest any, consten 9 declarants com a contribuents al castlà de Buira.
(Boix,1993a :463)
El1787 hi ha constància de 12 habitants
El1845 en el poble hi havia 28 ànimes (habitants)
(Madoz,1985 I, :378)
El1970 hi havia en el poble 10 habitants
(ViquipèdiA, Buira)
El1981 eren 6 h.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
1197- Arnau d'Erill, veient la seva mort propera va fer donació de la vila de Buira al Monestir de Lavaix. (Cartoral de Santa Maria de Lavaix,:68)), (Martínez, 1991, :143)
1204, apareix documentada la vila de Buira
(Puig 11, :139)
s. XIV, a finals d'aquest segle, consta en documents de la baronia d'Erill el lloc de Buira amb 1 foc.
(Lloret,1995 :216)
1393, en un capbreu d'aquest any, consten 9 declarants com a contribuents al castlà de Buira.
(Boix,1993a :463)
El1787 hi ha constància de 12 habitants
El1845 en el poble hi havia 28 ànimes (habitants)
(Madoz,1985 I, :378)
El1970 hi havia en el poble 10 habitants
(ViquipèdiA, Buira)
El1981 eren 6 h.
Llistat de cases
  • Llorenç
  • Masover
  • Taroi
Informants
  • Sr. Antoni Palau i família, de Casa Masover de Buira
Referències
(Pes, 1988:140)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Sant Corneli. s. XIII
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIII
Tipologia
Edifici religiós
Pica beneitera
Més informació
Element patrimonial
Denominació
s. XIII
Tipologia
Edifici religiós
Campana de 1829
situada a sobre la porxada de l'església
Més informació
Element patrimonial
Descripció
situada a sobre la porxada de l'església
Datació
1829
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

De Buira a la Bastida de Bellera

Xerallo

Història

el 1845 es diu de Xerallo; "...esta separat cap el sud, (del poble de les lglésies), ... hora d'una casa que serveix d'hostal, ... s'anomena "Meson de Cherallo", es troba a sobre del camí que va de la Conca a Pont de Suert i Caldes, entre els pobles de Sarroca i Perves ..."
(Madoz,l98511 :10)
Castell Castellgermà
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. Xl
Tipologia
Edifici religiós
El poble
" el castell ja és esmentat al segle Xl, i el segle Xlii el comte Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà, i el seu filL també de nom Arnau, feien donació dels molins fariners d'aquest terme al monestir de Gerri de la Sal".
(Bellmunt, 1997 :81)
El1082, el comte Artau dona a entre d'altres llocs, les esglésies de Sta. Eulàlia de Castellgermà amb I'alou i un home, un altre alou a Sas, .....
(Martínez,1991,:119) i (Col-lecció Diplomàtica de Gerri)
El1381 el lloc de Castell-Germà era del noble Arnau d'Erill i contaba amb 111 focs.
(Bofarull, :77), (Català 1979c, :1394)
Els anys 1394 i 1397 torna a aparèixer la referència del castell.
(Català 1979a, :1332)
Hi ha una fotografia de l'any 1929 del poble vell, avui desaparegut.
(Ros, 2005,:3)
L'any 1948 es va iniciar les obres d'instal-lació de la fàbrica de ciment i es van enderrocar totes les antigues cases del poble antic i la seva petita església parroquial.
La "Fóbrica de Cemento Pirineo" de E.N.H.E.R., va estar oberta entre 1950 a 1973. Funcionava , en part, amb el carbó de les mines de Malpàs.
(VVAA. 2000)
1951 es va iniciar la construcció del cable aeri de Malpàs a Xerallo i el maig de 1953 va entrar en funcionament.
(VVAA. 2000)
El mes de març de l'any 1973 va sortir l'últim ciment de la fàbrica i va quedar definitivament abandonada.
(VVAA. 2000)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
" el castell ja és esmentat al segle Xl, i el segle Xlii el comte Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà, i el seu filL també de nom Arnau, feien donació dels molins fariners d'aquest terme al monestir de Gerri de la Sal".
(Bellmunt, 1997 :81)
El1082, el comte Artau dona a entre d'altres llocs, les esglésies de Sta. Eulàlia de Castellgermà amb I'alou i un home, un altre alou a Sas, .....
(Martínez,1991,:119) i (Col-lecció Diplomàtica de Gerri)
El1381 el lloc de Castell-Germà era del noble Arnau d'Erill i contaba amb 111 focs.
(Bofarull, :77), (Català 1979c, :1394)
Els anys 1394 i 1397 torna a aparèixer la referència del castell.
(Català 1979a, :1332)
Hi ha una fotografia de l'any 1929 del poble vell, avui desaparegut.
(Ros, 2005,:3)
L'any 1948 es va iniciar les obres d'instal-lació de la fàbrica de ciment i es van enderrocar totes les antigues cases del poble antic i la seva petita església parroquial.
La "Fóbrica de Cemento Pirineo" de E.N.H.E.R., va estar oberta entre 1950 a 1973. Funcionava , en part, amb el carbó de les mines de Malpàs.
(VVAA. 2000)
1951 es va iniciar la construcció del cable aeri de Malpàs a Xerallo i el maig de 1953 va entrar en funcionament.
(VVAA. 2000)
El mes de març de l'any 1973 va sortir l'últim ciment de la fàbrica i va quedar definitivament abandonada.
(VVAA. 2000)
Llistat de cases
  • Grivo
  • Manyanet (també coneguda com a Gramuntill i de més antic Negre)
  • Pontarri
  • Xerina
  • Titó
Informants
  • Sr. Josep M0 Ricou Durany, de Casa Fèlix de les lglésies
Referències
(Pes,1988 :142)
Tipologia
Poble
Cimentera de Xerallo
Avui, aquest conjunt industrial està catalogat dins dels 150 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, amb el número 102,segons el Sistema Territorial del mNACTEC.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Avui, aquest conjunt industrial està catalogat dins dels 150 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, amb el número 102,segons el Sistema Territorial del mNACTEC.
Datació
1950-1973
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Església parroquial de la Mare de Déu del Carme
Aquesta moderna església és una obra de l'arquitecte J.M. Rodríguez Mijares, segons projecte de l'enginyer E. Torroja.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquesta moderna església és una obra de l'arquitecte J.M. Rodríguez Mijares, segons projecte de l'enginyer E. Torroja.
Tipologia
Edifici religiós
El poble antic
La fotografia és de l'any 1929 on hi podem veure el conjunt del poble antic i que entre els anys 1948 a 1950 es va enderrocar totalment per construir-hi el traçat de la carretera que donava accés a la fàbrica de ciment.
Actualment (2010) en aquest indret tant sols hi ha la carretera i les restes d'uns murs arrecerats a les roques de la banda esquerra.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
La fotografia és de l'any 1929 on hi podem veure el conjunt del poble antic i que entre els anys 1948 a 1950 es va enderrocar totalment per construir-hi el traçat de la carretera que donava accés a la fàbrica de ciment.
Actualment (2010) en aquest indret tant sols hi ha la carretera i les restes d'uns murs arrecerats a les roques de la banda esquerra.
Datació
1929
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Despoblat dels Casalots
Aquest conjunt arqueològic formava part d'un assentament alt medieval conjuntament amb el castell Germà i l'església del poblat avui coneguda com a l'ermita de la Santa o de la Mare de Déu de Castellgermà
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquest conjunt arqueològic formava part d'un assentament alt medieval conjuntament amb el castell Germà i l'església del poblat avui coneguda com a l'ermita de la Santa o de la Mare de Déu de Castellgermà
Datació
S. Xl- XlII
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Ermita de la Mare de Déu de Castellgermà
L'obra original és medieval, amb afegits estructurals en el segle XVIII, al transformar-se en ermita de camí.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'obra original és medieval, amb afegits estructurals en el segle XVIII, al transformar-se en ermita de camí.
Tipologia
Edifici religiós
Imatge de la Mare de Déu de Castellgermà
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIII
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

De la industrialització al món medieval

Santa Coloma d'Erdo

Història

el 1845 es diu de Santa Coloma d'Erdo: ".... situat en una plana, tot hi que el terreny és muntanyós, ben ventilat i amb clima saludable. Te 2 cases, .... són d'un sol ( pis i de bona construcció, .... hi ha una font abundant d'aigua ( de bona qualitat, .... l'església (Sant Julià), sufragània de la de la Bastida de Bellera, ... el cementiri bastant apartat de/lloc, esta ben situat ....."
(Madoz,l9851 :459)
El poble
Relació de focs que apareixen en el tres fogatges de:
  • 1378 ........................................ 3 focs
  • 1497 ........................................ 6 focs
  • 1553 ........................................ 5 focs
(Bertran, 1987 :138)
En un procés de bruixeria contra Pere Françoy d'Erinyà de l'any 1574, apareix citat un tal Ciprià Pey del lloc de Santa Coloma de la baronia de Bellera.
(Espada 1999, :97)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Sta. Coloma.
(Carreras,1908 :1078)
El1970 el poble tenia 6 habitants
L'any 1967, la casa Pere,que era una de les més fortes de la regió, va tancar definitivament les portes.
(Ros,2001 :405)
El1991 ja estava despoblat del tot.
(Lloret,1995 :215)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Relació de focs que apareixen en el tres fogatges de:
  • 1378 ........................................ 3 focs
  • 1497 ........................................ 6 focs
  • 1553 ........................................ 5 focs
(Bertran, 1987 :138)
En un procés de bruixeria contra Pere Françoy d'Erinyà de l'any 1574, apareix citat un tal Ciprià Pey del lloc de Santa Coloma de la baronia de Bellera.
(Espada 1999, :97)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Sta. Coloma.
(Carreras,1908 :1078)
El1970 el poble tenia 6 habitants
L'any 1967, la casa Pere,que era una de les més fortes de la regió, va tancar definitivament les portes.
(Ros,2001 :405)
El1991 ja estava despoblat del tot.
(Lloret,1995 :215)
Llistat de cases
  • Benito
  • Pere
Referències
(Pes, 1988 :141)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Santa Coloma
L'arquitectura d'aquesta construcció és singular, tant per la tipologia dels seus paraments, com per l'estructura del petit campanar, que en un temps no molt reculat va quedar absorbit per l'ampliació del casal veí.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'arquitectura d'aquesta construcció és singular, tant per la tipologia dels seus paraments, com per l'estructura del petit campanar, que en un temps no molt reculat va quedar absorbit per l'ampliació del casal veí.
Datació
s. XV- XVI
Estat de conservació
Runes
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

De Buira a la Bastida de Bellera

Erdo

Història

el 1845 es diu d'Erdo: "..... el caseriu es del terme jurisdiccional de Santa Coloma .... te 3 cases ... d'un sol pis i de bona construcción ....."
(Madoz,1985 I :489)
El poble
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc d'Erdo. (Carreras,1908 :1078)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc d'Erdo. (Carreras,1908 :1078)
Llistat de cases
  • Hereu d'Erdo
  • Farràs
Referències
(Pes, 1988 :140)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Sant Julià
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Pintures murals capella lateral. (s. XVIII)
Per l'iconografia representada, aquesta seria la capella del Sant Crist.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Per l'iconografia representada, aquesta seria la capella del Sant Crist.
Tipologia
Edifici religiós

La Bastida de Bellera

Història

el 1845 es diu de la Bastida de Bellera: "..... esta situat a dalt d'un turo, amb lliure ventilació i clima propens a inflamacions i catarros bronquials. Te JO cases d'un sol pis, vuit al vol d'una placeta i les altres dues a 1 O passes de distància, .... i una església parroquial dedicada a Sant Sebastià, ... Al NO hi ha fonts, però els veihs s'abasteixen per l'ús domèstic de cisternes i pous que hi ha a les cases, i per abeurar el bestiar aprofiten les aigües d'una bassa que es troba a 6 minuts de la població, .... A la vora del poble i a la seva esquerra, corre un torrent anomenat de Sant Genís, de poc cabdal, però el seu llit és tant fondo que no es pot aprofitar les seves aigües i hi ha a dalt de tot un pont de pedra d'un sol arc, ..... la població és de 6 veihs, 25 ànimes "
(Madoz,1985 I :333)
El poble
relació de focs que apareixen en el tres fogatges de:
  • 1378 ........................................ 3 focs
  • 1381 ........................................ 3 focs
  • 1497 ........................................ 8
  • 1553 ........................................ 9
Bertran, 1987 :138) el 1381 ja consta dins de la baronia deBellera (Lloret 1995,:216) l'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de la Bastida. (Carreras,1908:1032),(Mir, 1989 :23) 1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de la Bastida. (Carreras,1908 :1078) l 1970 eren 6 habitants el 1994 ja era un poble totalment abandonat
Més informació
Element patrimonial
Descripció
relació de focs que apareixen en el tres fogatges de:
  • 1378 ........................................ 3 focs
  • 1381 ........................................ 3 focs
  • 1497 ........................................ 8
  • 1553 ........................................ 9
Bertran, 1987 :138) el 1381 ja consta dins de la baronia deBellera (Lloret 1995,:216) l'any 1604 es va estampar un mapa de Catalunya a Anvers, a la casa del cartògraf Joan Baptista Vrintis, on ja hi apareix el lloc de la Bastida. (Carreras,1908:1032),(Mir, 1989 :23) 1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de la Bastida. (Carreras,1908 :1078) l 1970 eren 6 habitants el 1994 ja era un poble totalment abandonat
Llistat de cases
  • Antoni
  • Armengol
  • Casó
  • Casolà
  • Celestina
  • Gepeta
  • Jonico
  • Magí
  • Mateu
  • Pallarès
  • Ricou
  • Artal
  • Jumpere
  • Lluch
  • Mateu
Referències
(Pes, 1988 :140)
Tipologia
Poble
capelleta de pilar
Aquesta capelleta es va construir conjuntament amb el mur d'aquest casal. s.XVIII aprox.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquesta capelleta es va construir conjuntament amb el mur d'aquest casal. s.XVIII aprox.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Església parroquial de Sant Sebastià
Era una gran construcció, avui totalment abandonada.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Era una gran construcció, avui totalment abandonada.
Tipologia
Edifici religiós
Despoblat dels Corralets i ermita de la Mare de Bellera
Aquest conjunt de runes són les restes d'un antic poblat medieval del que es poden identificar les restes dels murs dels habitatges que s'alçaven al costat d'una petita esglesiola, avui coneguda com l'ermita de la Mare de Déu de Bellera. Aquest és un conjunt arqueològic, totalment inèdit, i que caldria estudiar amb urgència.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquest conjunt de runes són les restes d'un antic poblat medieval del que es poden identificar les restes dels murs dels habitatges que s'alçaven al costat d'una petita esglesiola, avui coneguda com l'ermita de la Mare de Déu de Bellera. Aquest és un conjunt arqueològic, totalment inèdit, i que caldria estudiar amb urgència.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
El Pont del Diable s. Xl- XlI
Aquesta estructura facilitaria la comunicació entre el despoblat dels Corralets (03.05) i l'antic monestir de Sant Genís (03.07), que s'alça a l'antre banda del torrent.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquesta estructura facilitaria la comunicació entre el despoblat dels Corralets (03.05) i l'antic monestir de Sant Genís (03.07), que s'alça a l'antre banda del torrent.
Tipologia
Element constructiu de serveis
Cenobi de Sant Genís de Bellera
actualment dins del terme de Senterada
Aquest conjunt, conegut també com a les Bordes de Torres, són les restes de l'antic cenobi que ja apereix documentat en el segle IX i que estaria estretament relacionat amb els conjunts propers del Pont del Diable (03.06) i el despoblat medieval dels Corralets (03.05) que s'alcen a l'altra banda del torrent.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
actualment dins del terme de Senterada
Aquest conjunt, conegut també com a les Bordes de Torres, són les restes de l'antic cenobi que ja apereix documentat en el segle IX i que estaria estretament relacionat amb els conjunts propers del Pont del Diable (03.06) i el despoblat medieval dels Corralets (03.05) que s'alcen a l'altra banda del torrent.
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

De Buira a la Bastida de Bellera

Vilella

Història

el 1845 es diu de Sarroca de Bellera: Les Cases de Viliella (Vilella) estón agregades a I' ajuntament de Sarroca, .... i te 3 cases
(Madoz, 198511, :305)
El Poble
el 1845 es diu de Vilella;
"Les Cases de Viliella (Vilella) estón agregades a I' ajuntament de Sarroca, .... i te 3 cases"
(Madoz, 198511, :305)
1381 segons el fogatjament el nucli tenia 5 focs uns 25 habitants
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Vilella.
(Carreras,1908 :1078)

1981 hi havia 1O habitants
2005 ja eren 8 habitants (GEC)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
el 1845 es diu de Vilella;
"Les Cases de Viliella (Vilella) estón agregades a I' ajuntament de Sarroca, .... i te 3 cases"
(Madoz, 198511, :305)
1381 segons el fogatjament el nucli tenia 5 focs uns 25 habitants
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Vilella.
(Carreras,1908 :1078)

1981 hi havia 1O habitants
2005 ja eren 8 habitants (GEC)
Llistat de cases
  • Borrasser
  • Sebastià
  • Sallent
  • Quimet- Jaume
  • Artal
Informants
  • Família Jordana de Casa Sallent de Vilella
Referències
(Pes, 1988 :141)
Tipologia
Poble
Església parroquial de Sant Esteve
Amb alguns afegits del segle XVIII, encara s'identifiquen les estructures originals romàniques.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Amb alguns afegits del segle XVIII, encara s'identifiquen les estructures originals romàniques.
Estat de conservació
Runes
Tipologia
Edifici religiós
Talla de St. Esteve s.XIII
Talla de fusta policromada que representa a Sant Esteve, disposat de forma frontal. La policromia és original i en conjunt es troba en un regular estat de conservació.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Talla de fusta policromada que representa a Sant Esteve, disposat de forma frontal. La policromia és original i en conjunt es troba en un regular estat de conservació.
Estat de conservació
Regular
Tipologia
Edifici religiós

Itineraris

Sarroca de Bellera en un recorregut circular

Sas

Història

El 1845 en el capítol del "Principado de Cataluña del Diccionario geogrófico-estadístico ...." de P. Madoz, comenta que Sas que te ajuntament forma part del Batlliu de Sas, junt amb el llocs de Benés i Sentís. Quan parla del Batlliu en general, comenta;

".... El terreny és sec, tallat per totes bandes, abrupte i da mala qualitat; es cultiven uns 800 jornals; hi ha bosc de matoll i arbustos, arbrat d'oms, freixes i albes, algun prat i pocs horts, ..... la producció és de blat, sègol, patates, llegums, hortalissa, fruites i pastures, amb el que s'alimenta el bestiar boví, de llana i cavalls ....."

Quan es parla de lloc de Sas, diu:

" .... es troba situat al damunt d'una roca, amb lliure ventilació i te 12 cases baixes i mal construïdes en un carrer en pendent i de terra incòmode, ... hi ha una font abundant de bona qualitat amb el seu safareig, .... l'església parroquial (Sant Miquel) esta atesa per un sacerdot, ..... el cementiri a regular distància del poble en un indret ventilat. A una certa distància i a la dreta de Sas corre un barranc de curs permanent, però escàs a l'estiu, amb les seves aigües es dona moviment a un molí fariner ....."

(Madoz, 1985 I, :334)

El poble

L'any 887 el lloc de Sas apareix en un document del monestir de Sta. Maria de Lavaix, però sembla que és un document fals. (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

986, aquesta és la primera data que aporta F. Codera sobre el castell de Sas. (apareix en un doc. Del monestir de Sta. Maria de Lavaix. (Català 1979c, :1361 ), (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

s. X, en aquest segle la família noble dels Sas ja estava establerta en aquesta zona. (Martínez,1991,:32)

L'any 1021 altra vegada són anomenats els homes de "Sasso". (Català 1979c, :1361 )

El 1065, Ramon Baró de Sas dóna al monestir de Lavaix un alou a la vila d'Asserant, amb el delme. (Martínez,1991,:152)

El 1076, el comte Artau I dóna al monestir de Bellera la parròquia de St. Tirs i la que treballen els homes de Sentís en el terme del castell de Sas. (Martínez 1991, :118). (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El 1082, el comte Artau dona a entre d'altres llocs,les esglésies de Sta. Eulàlia de Castellgermà amb l'alou i un home, un altre alou a Sas. ..... (Martínez,1991,:119) i (Puig 1991, 11, :16) (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El1089, el comte Artau 11, Ot i la seva mare Llúcia donen al monestir de Gerri l'alou de Ramon Baró de Sas a Coscolla. (Martínez,1991,:120) i (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El 1090 és esmentat el castell d'Aguilar dins del terme de Sas. (Lloret 1995, :216)

El1095, els comtes Artau 11 i Eslonça i Ot venen al monestir de Lavaix un capmas a Sas per 450 mancusos d'or de València. (Martínez 1991, :118), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

s. XL "Ramon Baró de Sas, que posseix béns a l'àrea del Port d'Erta..... dóna al monestir de Lavaix la vila de Assenrant .." (Martínez,1991,:32)

" ... l'any 1099 els comtes Artau 11 i Es/onça i Ot venen al monestir de Lavaix un mas a/ castell de Sas per 60 unces d'or de València. (Martínez 1991, :124), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El1187, Guillem de Sas i la seva esposa Sança donen a l'Hospital de Jerusalem dos masos a la vila de Sas iManyanet ....." (Català 1979c, :1361 ), (Martínez,1991,:153)

El1381 el lloc de Sas pertanyia als Erill i s'hi mantingué fins el segle XVII. En aquest any hi havia 8focs.(Lloret 1995, :216)

"... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el domini senyorial dels comtes d' Erill." (Peguera,1701). (Lloret 1995, :216)

El1812 es va crear?? el Batlliu de Sas, amb Sas, Sentís, Benés i Erta

Fins a 1972 formava part de l'antic terme de Benés (Lloret 1995, :216)

Més informació
Element patrimonial
Descripció

L'any 887 el lloc de Sas apareix en un document del monestir de Sta. Maria de Lavaix, però sembla que és un document fals. (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

986, aquesta és la primera data que aporta F. Codera sobre el castell de Sas. (apareix en un doc. Del monestir de Sta. Maria de Lavaix. (Català 1979c, :1361 ), (Lloret 1995, :216), (ViquipèdiA)

s. X, en aquest segle la família noble dels Sas ja estava establerta en aquesta zona. (Martínez,1991,:32)

L'any 1021 altra vegada són anomenats els homes de "Sasso". (Català 1979c, :1361 )

El 1065, Ramon Baró de Sas dóna al monestir de Lavaix un alou a la vila d'Asserant, amb el delme. (Martínez,1991,:152)

El 1076, el comte Artau I dóna al monestir de Bellera la parròquia de St. Tirs i la que treballen els homes de Sentís en el terme del castell de Sas. (Martínez 1991, :118). (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El 1082, el comte Artau dona a entre d'altres llocs,les esglésies de Sta. Eulàlia de Castellgermà amb l'alou i un home, un altre alou a Sas. ..... (Martínez,1991,:119) i (Puig 1991, 11, :16) (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El1089, el comte Artau 11, Ot i la seva mare Llúcia donen al monestir de Gerri l'alou de Ramon Baró de Sas a Coscolla. (Martínez,1991,:120) i (Col·lecció Diplomàtica de Gerri)

El 1090 és esmentat el castell d'Aguilar dins del terme de Sas. (Lloret 1995, :216)

El1095, els comtes Artau 11 i Eslonça i Ot venen al monestir de Lavaix un capmas a Sas per 450 mancusos d'or de València. (Martínez 1991, :118), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

s. XL "Ramon Baró de Sas, que posseix béns a l'àrea del Port d'Erta..... dóna al monestir de Lavaix la vila de Assenrant .." (Martínez,1991,:32)

" ... l'any 1099 els comtes Artau 11 i Es/onça i Ot venen al monestir de Lavaix un mas a/ castell de Sas per 60 unces d'or de València. (Martínez 1991, :124), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)

El1187, Guillem de Sas i la seva esposa Sança donen a l'Hospital de Jerusalem dos masos a la vila de Sas iManyanet ....." (Català 1979c, :1361 ), (Martínez,1991,:153)

El1381 el lloc de Sas pertanyia als Erill i s'hi mantingué fins el segle XVII. En aquest any hi havia 8focs.(Lloret 1995, :216)

"... al segle XVII apareix dins la sots-vegueria de Pallars i sota el domini senyorial dels comtes d' Erill." (Peguera,1701). (Lloret 1995, :216)

El1812 es va crear?? el Batlliu de Sas, amb Sas, Sentís, Benés i Erta

Fins a 1972 formava part de l'antic terme de Benés (Lloret 1995, :216)

Llistat de cases
  • Baró
  • Burguet
  • Fadulla
  • Fierro
  • Laia
  • Montlau
  • Abadia
  • Teixidor
  • Tonya
  • Rei
  • Martí
  • Barri
  • Esteve
  • Farrera
  • Guarner
  • Mestre
  • Rafel
  • Soldadet
  • Teulera (per localitzar)
  • Torroner (desapareguda)
  • Estudiant
Informants
  • Sra. Angeleta Tarraubella Capdevila, de Casa Mestre de Sas
  • Família Farrer – Coma, de Casa Laia de Sas
  • Sr. Ramon Farrer, de Casa Rei de Sas
Referències
(Pes, 1988 :141)
Tipologia
Poble
Església parroquial de St. Miquel
Petit edifici de planta rectangular amb dues absidioles laterals a cada costat. El campanar s’alça en el angle sud-est de la nau.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Petit edifici de planta rectangular amb dues absidioles laterals a cada costat. El campanar s’alça en el angle sud-est de la nau.
Datació
L’edifici actual és dels segles XVII – XVIII, obrat sobre estructures més antigues.
Denominació
Església parroquial de Sant Miquel
Estat de conservació
Bona
Propietat
Bisbat
Situació
Al cap d’amunt del poble
Tipologia
Edifici religiós
Ús actual
Oberta al culte de forma temporal
Pica de batejar i la dels Sants Olis
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Campana de 1786
Més informació
Element patrimonial
Datació
1786
Tipologia
Elements artesanals
Campana de 1885
Més informació
Element patrimonial
Datació
1885
Campana s.XIX
Més informació
Element patrimonial
Datació
XIX
Comptes de missa
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Font de Cantòria
És un llarg abeurador amb el broc de la font a un extrem
Més informació
Element patrimonial
Descripció
És un llarg abeurador amb el broc de la font a un extrem
Datació
Uns anys enrere va ser restaurada
Denominació
Font de Cantòria
Estat de conservació
Bona
Propietat
comunal
Situació
Prop de l’entada al poble per el camí dels horts.
Tipologia
Element constructiu de serveis
Ús actual
En funcionament
Bibliografia
(Coromines, 1995, Onomasticon ... vol. III :248)
Mola de Fierro
Edificació en runes, de la que es conserva les quatre parets de l’obrador descoberterat i part dels mecanismes totalment deteriorats, tant del carcavà com de l’obrador.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Edificació en runes, de la que es conserva les quatre parets de l’obrador descoberterat i part dels mecanismes totalment deteriorats, tant del carcavà com de l’obrador.
Datació
Referències orals del seu funcionament del segle XIX
Denominació
Mola de Fierro
Estat de conservació
Runes
Propietat
Privada
Situació
A sota el poble, a la riba dreta del riu Erta.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Ús actual
en desús
Conjunt de moles (2 a fora)
Més informació
Element patrimonial
Conjunt de moles (2 a dins)
Restes del conjunt del mecanisme del molí (moles, tramuja, riscle, cabra... )
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Restes del conjunt del mecanisme del molí (moles, tramuja, riscle, cabra... )
Datació
En el segle XIX ja estava en funcionament
Denominació
Moles volandera i sotana.
Estat de conservació
Runes
Propietat
Privada
Situació
Interior de l’obrador del molí fariner d’en Fierro.
Tipologia
Elements artesanals
Ús actual
En desús
Bancals de Sistiri a Coll de Sas
Conjunt de feixes graonades i sostingudes amb parets de pedra seca obrades antigament per el conreu de cereals.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Conjunt de feixes graonades i sostingudes amb parets de pedra seca obrades antigament per el conreu de cereals.
Datació
Nn la primera meitat del segle XX encara es cultivaven.
Denominació
Bancals del Sistiri
Estat de conservació
Regular
Propietat
Comunal
Situació
A 1460 m d’altitud, en el coster del solà del Coll de Sas
Tipologia
Patrimoni natural-etnogràfic
Ús actual
Erm
Bibliografia
(Coromines, 1997, Onomasticon .... vol. VII :126)
St. Quiri
Petit edifici de planta rectangular i absis llis semicircular
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Petit edifici de planta rectangular i absis llis semicircular
Datació
Construcció d’origen romànic però molt modificada.
Denominació
Capella de Sant Quiri
Estat de conservació
Bona
Propietat
Bisbat
Situació
Cap damunt del tossal de Sant Quiri, a 1.615,8 m d’altitud.
Tipologia
Edifici religiós
Ús actual
Oberta al culte de forma temporal
Bibliografia
(Lloret,1995 :216)
Talla de St. Quiri
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVIII
Talla de Sta. Julita
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII

Itineraris

Les lglésies en un recorregut circular

Sentís

Història

el1845 en el capítol del "Principado de Cataluña del Diccionario geogrófico-estadístico ...." de P. Madoz, comenta que Sentís forma part del Batlliu de Sas, junt amb el lloc de Benés.
de Sentís tant sols ens diu:
"té 10 cases ... de mala fàbrica ..."
(Madoz, 1985 I, :334)
El poble
L'any 785 (1022) ( * apareix documentat el monestir de Sentís
(Violant 1986 :542)
A l'any 847 (1022) ( * s'atribueix la data d'un doc. del monestir de Lavaix on es parla d'establiments monàstics d'aquesta contrada i es diu;".... in Vaselica, Sancti luliani, qui est fundata prope fluvio cuius vocabu/um est Bosega subtus villa Santiceto ..."
(Rocafort 1908 :787), (Piadevall,1978 :26), (Riu, 1960)
".... el 986 (1 022) ( * J compareix la "villam Sancti Tirsi", qui est infra terminos de castro Sass."
(Català 1979c,:1361)
1068, els comtes Artau I i Llúcia donen al monestir de St. Genís de Bellera, el lloc de Sant Tirs, que abans es deia Subiligas, i que es troba en el territori de Sas.
(Puig 1991 11, :7) [Cartoral de Lavaix, f. 58b]
1076, el comte Artau I dóna al monestir de Bellera la parròquia de St. Tirs i la que treballen els homes de Sentís en el terme del castell de Sas.
(Martínez 1991,:118), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)
En un procés de bruixeria contra Pere Françoy d'Erinyà de l'any 1574, apareix com a relacionat en el cas un tal Pere Sunyer del lloc de Sentís.
(Espada, 1999, :101)
En un procés de bruixeria contra Joana Bertomeua d'Erinyà de l'any 1575, es diu que aquesta Bertomeua era eixida de Sentís.
(Espada, 1999, :174)
El 1870 el cens donava 16 habitants
El 1970 hi havia 16 habitants
(Bellmunt 2000)
El 1991 ja eren 8 els habitants censats
(Lloret,1995:215)
El 2005 eren 7 els habitants
(Viquipèdia)
(*) aquestes dates dels segles IX i X, procedeixen de diplomes falsificats, que prenen com a base correcta el de l'any 1022.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'any 785 (1022) ( * apareix documentat el monestir de Sentís
(Violant 1986 :542)
A l'any 847 (1022) ( * s'atribueix la data d'un doc. del monestir de Lavaix on es parla d'establiments monàstics d'aquesta contrada i es diu;".... in Vaselica, Sancti luliani, qui est fundata prope fluvio cuius vocabu/um est Bosega subtus villa Santiceto ..."
(Rocafort 1908 :787), (Piadevall,1978 :26), (Riu, 1960)
".... el 986 (1 022) ( * J compareix la "villam Sancti Tirsi", qui est infra terminos de castro Sass."
(Català 1979c,:1361)
1068, els comtes Artau I i Llúcia donen al monestir de St. Genís de Bellera, el lloc de Sant Tirs, que abans es deia Subiligas, i que es troba en el territori de Sas.
(Puig 1991 11, :7) [Cartoral de Lavaix, f. 58b]
1076, el comte Artau I dóna al monestir de Bellera la parròquia de St. Tirs i la que treballen els homes de Sentís en el terme del castell de Sas.
(Martínez 1991,:118), (Cartoral de Sta. Maria de Lavaix)
En un procés de bruixeria contra Pere Françoy d'Erinyà de l'any 1574, apareix com a relacionat en el cas un tal Pere Sunyer del lloc de Sentís.
(Espada, 1999, :101)
En un procés de bruixeria contra Joana Bertomeua d'Erinyà de l'any 1575, es diu que aquesta Bertomeua era eixida de Sentís.
(Espada, 1999, :174)
El 1870 el cens donava 16 habitants
El 1970 hi havia 16 habitants
(Bellmunt 2000)
El 1991 ja eren 8 els habitants censats
(Lloret,1995:215)
El 2005 eren 7 els habitants
(Viquipèdia)
(*) aquestes dates dels segles IX i X, procedeixen de diplomes falsificats, que prenen com a base correcta el de l'any 1022.
Llistat de cases
  • Coixà
  • La Tona
  • Margalida
  • Nesa
  • Portís
  • Quim
  • Sunyer
  • Tonic
  • Torres
  • Corruncui
  • L'Abadia (l'habitatge del mossèn i l'estudi)
  • Rei (enrunada)
  • Casó
  • Roc
  • Burrugat
  • Fadulia
  • Pau- Ramona
Informants
  • Famma Moyes- Perucho, de Casa Sunyer de Sentís
  • Sra. Marta Moyes Perucho de Casa Sunyer de Sentís
Referències
(Pes, 1988 :141)
Tipologia
Poble
El lloc del Raval
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Capelleta de St. Antoni del Raval
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Església parroquial de Sant Julià
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Talla de fusta de Sant Julià
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII
Tipologia
Edifici religiós
Talla petita d'una ànima del purgatori
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII
Tipologia
Edifici religiós
Talla de Crist Crucificat
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XVII
Tipologia
Edifici religiós
Capelleta de St. Antonidel Coster
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Edifici religiós
Font de Dalt
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Element constructiu de serveis

Itineraris

Del Prat de l'Or al Coll d'Oli, seguint l'antiga cabanera
Les lglésies en un recorregut circular

Sarroca de Bellera

Història

el 1845 es diu de Sarroca de Bellera: "... lloc amb ajuntament al que hi estan agregats els pobles de la Bastida de Bellera, les lglésies i les Cases de Vilella, ..... està situat en un petit pla a sobre d'una roca que s'eixeca a sobre del riu Bellera, .... de bona ventilació, i el clima és propens a inflamacions gàstriques produïdes per aliments dolents. Te 40 cases, presó, escola de primeres lletres on hi van uns 35 nens, .... te església parroquial (Sant Feliu Morfir), ... dins de la població hi ha el cementiri, ... hi ha dues capelles dedicada una a Sant Miquel i l'altre a Sant Marti ..... hi ha també, les restes d'un antic castell a sobre d'una roca, al costat de les cases, a l'esquerra del poble. Hi ha també 2 fonts que donen poca aigua de les que s'abasteixen els veihs i la travessa, en direcció de S a E, un torrent de poca aigua, anomenat de Sarroca de Bellera, i que el creuen dos ponts de pedra d'un sol arc, les seves aigües es fan servir per regar i per moure un molí fariner, agafant-les sota de la població per 3 sèquies, ... Hi ha el camí que va de la Pobla de Segur al Pont de Suert i la Vall de Boí, és de ferradura i dolent. En indústria hi ha 2 telers de roba ordinària i un molí fariner, .... en el comerç hi ha dues tendes d'adrogueria, de gèneres de vestir i quincalleria. En el seu terme hi ha pedreres de calç i mines de guix. La població és de 26 veihs i 162 ànimes."
(Madoz, 198511, :305)
El poble
Relació de focs que apareixen en els fogatges de:
1378 ........................................ 7 focs
1381 ........................................ 7 focs (uns 35 habitants)
1497 ........................................ 14 "
1553 ........................................ 17 "
(Bertran, 1987 :138)
El 1719 el castell va fer una funció defensiva quan les tropes franceses envaïren la comarca des de la Vall d'Aran
(Lloret 1995, :215)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Sarroca.
(Carreras,1908 :1 078)
El1788 F. De Zamora, en el seu viatge per aquesta zona diu el següent: " ..... Sarroca de Bellera estó en una situación elevadísima y en lo mas alto de la peña tiene una fortificación inexpugnable. Al pié se posa por un puente de piedra estrecho y ma/o ....."
(Zamora,1973 :206)
A finals del s. XIX hi havia un batà a la vora del molí del poble, més tard, d'aquest indret sen va dir "l'hort del batà".
(Violant, 1979b :58)
L'any 1902 va plegar l'últim teixidor de cànem que es deia ManUel Carles.
(Violant, 1979a :27)
Segons C. Rocafort el 1908 en el poble hi havia Escola Municipal.
(Rocafort,1908-1918 :852)
El 1914 hi havia 73 edificis amb 163 habitants
(ViquipèdiA)
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Relació de focs que apareixen en els fogatges de:
1378 ........................................ 7 focs
1381 ........................................ 7 focs (uns 35 habitants)
1497 ........................................ 14 "
1553 ........................................ 17 "
(Bertran, 1987 :138)
El 1719 el castell va fer una funció defensiva quan les tropes franceses envaïren la comarca des de la Vall d'Aran
(Lloret 1995, :215)
1730, en el mapa de Catalunya editat l'any 1730, per Joseph Aparici, apareix referendat el lloc de Sarroca.
(Carreras,1908 :1 078)
El1788 F. De Zamora, en el seu viatge per aquesta zona diu el següent: " ..... Sarroca de Bellera estó en una situación elevadísima y en lo mas alto de la peña tiene una fortificación inexpugnable. Al pié se posa por un puente de piedra estrecho y ma/o ....."
(Zamora,1973 :206)
A finals del s. XIX hi havia un batà a la vora del molí del poble, més tard, d'aquest indret sen va dir "l'hort del batà".
(Violant, 1979b :58)
L'any 1902 va plegar l'últim teixidor de cànem que es deia ManUel Carles.
(Violant, 1979a :27)
Segons C. Rocafort el 1908 en el poble hi havia Escola Municipal.
(Rocafort,1908-1918 :852)
El 1914 hi havia 73 edificis amb 163 habitants
(ViquipèdiA)
Llistat de cases
  • Barber
  • Caietano
  • Casat
  • Moneia o Cierco
  • Farràs
  • Fuster
  • Gassol
  • Guarda o Lloret
  • Molí
  • Montsió
  • Negreta
  • Pedra
  • Tito
  • Puixanet
  • Traginer
  • Tonet
  • Rufina
  • Servent
  • Forn - Casa del Fèlix
  • Poldo- (avui Laura)
  • Ramon del Fèlix-l'Estanc
  • Jumvilella
  • Estudi
  • Ramis
  • Eloi
  • Sant
  • Peret
  • Serra
  • Potecari
  • Quimet
  • Campaner
  • Berta
  • Noti
  • Jota
Informants
  • Josep Ramon Lloret Loan, de Sarroca de Bellera
  • Josep M. Ricau Durany, de les lglésies
Referències
(Pes, 1988 :139)
Tipologia
Poble
Castell de Bellera
El sector sobirà s'alçava damunt de la gran roca on es recolza el poble actual.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
El sector sobirà s'alçava damunt de la gran roca on es recolza el poble actual.
Datació
Hi ha referències del seole X
Tipologia
Edifici religiós
Església parroquial de Sant Feliu
L'edifici ha experimentat fortes transformacions que l'hi ha donat aquesta imatge defensiva.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
L'edifici ha experimentat fortes transformacions que l'hi ha donat aquesta imatge defensiva.
Estat de conservació
Bona
Tipologia
Edifici religiós
Retaule de St. Feliu
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XV-XVI
Tipologia
Edifici religiós
Imatge de la Mare de Déu
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIII
Tipologia
Edifici religiós
Campana de 1826
Campanar de l'església parroquial de Sarroca de Bellera
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Campanar de l'església parroquial de Sarroca de Bellera
Datació
1826
Estat de conservació
Bona
Tipologia
Edifici religiós
Campana de 1773
Campanar de l'església parroquial de Sarroca de Bellera.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Campanar de l'església parroquial de Sarroca de Bellera.
Datació
1773
Tipologia
Edifici religiós
rellotge del campanar
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Elements artesanals
Calaixera de la sagristía
Més informació
Element patrimonial
Denominació
s. XVIII
Tipologia
Edifici religiós
Fanal de llauna de processó
Més informació
Element patrimonial
Datació
s. XIX
Campana de 1896
dipositada a la sagristia de l'església parroquial de Sarroca de Bellera
Més informació
Element patrimonial
Descripció
dipositada a la sagristia de l'església parroquial de Sarroca de Bellera
Datació
1896
Tipologia
Edifici religiós
Campana 2
dipositada a la sagristia de l'església parroquial de Sarroca de Bellera
Més informació
Element patrimonial
Descripció
dipositada a la sagristia de l'església parroquial de Sarroca de Bellera
Font, abeurador i safareig de la plaça
Més informació
Element patrimonial
Tipologia
Conjunt arquitectònic
La Fonteta
Situada al costat mateix de la carretera que va a Xerallo
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Situada al costat mateix de la carretera que va a Xerallo
La Roca de Gassol
La tradició diu que aquesta roca te poders fecundants
Més informació
Element patrimonial
Descripció
La tradició diu que aquesta roca te poders fecundants
El Cabanot de la Verge
A sota de la de la Roca de Gassol (a baix a la banda fosca) és on diu la tradició que es va localitzar, miraculosament l'imatge de la Mare de Déu de Sarroca.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
A sota de la de la Roca de Gassol (a baix a la banda fosca) és on diu la tradició que es va localitzar, miraculosament l'imatge de la Mare de Déu de Sarroca.
La mola de Sarroca (fariner)
Aquest gran conjunt va ser enderrocat per complert amb les obres d'ampliació de la carretera del Pont de Suert i l'obertura del túnel de la Mola.
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Aquest gran conjunt va ser enderrocat per complert amb les obres d'ampliació de la carretera del Pont de Suert i l'obertura del túnel de la Mola.
Tipologia
Conjunt arquitectònic
El pont de la Mola
Estructura Baix Medieval recentment restaurada
Més informació
Element patrimonial
Descripció
Estructura Baix Medieval recentment restaurada
Tipologia
Element constructiu de serveis

Itineraris

Sarroca de Bellera en un recorregut circular